miércoles, 26 de marzo de 2014

El disseny industrial en la historia


Allà per l’any 1972, en el Museu d’Art Modern de Nova York, és va fer l’exposició de disseny italià titulat: “El nou paisatge domèstic”.

Dissenyadors pròxims a Studio Alchimia , com Alessandro Mendini i Ettore Sottsass, varen es començar a produir obres en el llenguatge postmodern, amb continguts irònics sobre el moviment modern a traves de la decoració aplicada. Mes tard, Memphis produí monumentals i vistosos dissenys “Neopop” que varen causar gran commoció a nivell mundial. La obra de Memphis tenia una sèrie de influencies mol eclèctiques i és burlava intencionalment de la noció del “bon gust” amb laminats de plàstic de motius atrevits i formes estrafolàries. Memphis contribuí significativament a popularitzar l’antidisseny i, per tant a la acceptació del postmodernisme com estil internacional en els vuitanta. Els estils postmoderns abraçaren el pluralisme cultural de la societat global contemporània i utilitzaren un llenguatge de simbolisme compartit per transcendir fronteres.

El caràcter eclèctic del postmodernisme no sols reflexa el domini del individualisme si no també la major fragmentació de la societat durant els anys vuitanta. A finals del vuitanta l’estil s’havia diversificat mes encara i englobava el descontructivisme i post industrialisme. En els noranta es va motivar als dissenyadors a buscar enfocaments menys expressius i mes racionals. L’atractiu del postmodernisme comença a trontollar . Les atractives manifestacions del antidisseny dels vuitanta han estat substituïts per el silenciós minimalisme del noranta, però la influencia del postmodernisme segueix viva, ja que al qüestionar el moviment modern a causat una important e ininterrompuda revalorització de l’essencial en el disseny.

La postmodernitat, entesa per alguns com una verdadera ruptura amb la modernitat; mentre que per d’altres consisteix en una continuïtat de ella a partir de l’exacerbació dels seus propis continguts i contrasentits, la postmodernitat és la conseqüència de la decadència de la societat industrial i de transformacions socials.

No hay comentarios:

Publicar un comentario