Aquesta època de la historia tant exquisidament reflectida en “ Amistats perilloses” fou un temps feliç (per els pudents, es clar) on l’esperit del confort i la cultura de saló florejaren amb inusitat vigor. El saló, centre neuràlgic de la casa, és convertí també, en el centre del segle. L’origen de aquests salons te lloc al segle XVI, però és al segle XVIII quan adquireix tota la seva rellevància.
La presencia del moble rococó és molt abundant i variada. I res sembla fet al atzar. Podem veure estils mes antiquats, suposadament mes ad hoc a la casa de camp de la tia de Valmont. Veurem mobles estil Lluís XIV (Charles Le Brun va treballar principalment per el rei Lluís XIV i fou el creador de aquest estil) en la part del saló i d’altres i Lluís XV en la galeria.
En el saló de Paris de la Marquesa, el moble és luxós i plenament rococó. Fauteil à la reine, taules auxiliars, bureau plat, canapè, cadires en courant, apareixen de forma continua. Per el espai de Madame de Tourvel, es reserven mobles mes sobris acord amb el nivell social, però també Lluís XV, amb profusió seients amb reixeta i com nota curiosa un fauteuil bureau.
I en aquest segle és quan és culminen tots els elements que fan la nostre vida mes agradables en aquest sentit. La cadira, la butaca, la chaise longe o el sofà, prenen cos en el XVIII i es el moment en que es fixa la distribució dels apartaments, distingint, per exemple, entre l’alcova, el saló, l’antecambra, i una infinitat de petites habitacions com el boidor, el cabinet de travail o despatx, el menjador amb els seus mobles específics e inclús, en algunes vivendes el quarto de bany.
REFERENCIA CLARA DEL MOMENT ROCOCÓ:
Quadre de evolució dels estils francesos, representats en les potes dels mobles i el element favorit dels ebenistes i clients: el rocaille.
El perfil és fa mes estilitzat durant el rococó i les potes es rematen amb un “cabochon”.
Quadre de evolució dels estils francesos, representats en les potes dels mobles i el element favorit dels ebenistes i clients: el rocaille.
El mobiliari de seient evoluciona cap a estructures mes confortables i comodes durant el regnat de Lluís XV. A diferencia de l’estil anterior – Lluís XIV -, en el segle XVIII la tapisseria és mes rica, la línea es fa mes lleugera i voluptuosa, la profusió de relleus, bronzes i detalls s’accentua. No oblidem que es el moment del luxe, la festa i el plaer com protagonistes, per axó la nova moda és còmplice dels gustos socials.
La siège en cabriolet o courant.
 |
| Consola Lluís XV. |
 |
| Table-a-ecrire |
 |
| Canape |
Resumin i per acabar, la meva opinió és que la herència del moble del segle XVII és un estil que es resisteix a morir.
