EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE PARÍS

ART DECO, ART NOUVEAU I MOVIMENT MODERN (Le Corbusier)

La Exposició Internacional de Paris (1889) va permetre que molta gent coneixes l’Art Deco, però l’origen  de aquest estil francès és mes antic. El va provocar la arribada dels ballets russos (1909) van tenir un efecte molt important en la societat parisina. Part del atractiu de l’Art Deco era el seu aire glamuros. Els principals partidaris del nou estil eren modistes rics.

L’Art Deco fou l’últim de una sèrie d’estils creatius. El moviment de les “Arts and Crafts” de Anglaterrra havia començat a produir l’estil “Chalet Angles” que igual que el de “Reina Ana, es basava en una arquitectura domestica anterior, mes lliure i original en l’ interiorisme dels espais interiors. Cap l’any 1925, és donava per fet, al menys a França que es podien dissenyar interiors confortables sense cap referència en el passat.
Desprès de la primera gerra mundial, l’ambient excitant dels anys vint; la prosperitat de la postguerra estava en plena efervescència, i l’estil modern-jazz semblava l’adequat. Va haver consens en que l’exposició de Paris va esdevenir un èxit. L’estil “mes modern dels moderns resultava estrany a vegades, exòtic sovint, però tothom estava d’acord en que era el futur.

També va participar amb un pavelló a la exposició de Paris, una revista petita que es deia “Esperit Nou”, en quant al públic en general no els hi va interessar gaire la casa exposada al estand de “Esperit Nou”. Tampoc cap dels articles publicats sobre l’exposició que es varen publicar en les revistes americanes e angleses de arquitectura varen fer cap menció directament del edifici. Però, aquest edifici que ni tan sols va merèixer cap critica, tingué mes influencia en l’evolució de la llar que cap altre.

L’estand estava projectat per els cosins Jeanneret, Chales-Edouard i Pierre. El primer, que era el director de la revista “Esperit Nou” adquirí mes renom amb el seu pseudònim “Le Corbusier”.

Le Corbusier estava totalment en contra del art decoratiu. Vol dir rebuig total per l’ornamentació que caracteritza els estils de resurreccions de èpoques històriques. Però també significa rebuig per les resurreccions tan creatives com els estils de Arts i de Secessió i d’evitar la decoració abstracte del Art Deco.

Le Corbusier, lamenta l’hàbit francès de col·leccionar mobles. En una exposició consagrada a les arts decoratives, el estand de Le Corbusier no tenia cap decoració ni a judici de la majoria res d’art. Segons Le Corbusier, aquests canvis és devien a les necessitats de una “nova era mecàniques”.

Segons Le Corbusier, la tasca del dissenyador consisteig en identificar la solució “correcta”; una vegada trobada, la gent tenia que acostumar-se a ell. En cert sentit, seguia sent un arquitecte del segle XIX aferrissat en la lluita dels estils. De axó tractava l’Esperit Nou: un estil nou, un estil adequat al segle XX, un estil per l’Era de la Maquina, un estil per una vida mes eficient.